Anamnesis / Cartografies
 



 

 

El debat sobre l’objectivitat de la història és un element recurrent i comú a d’altres disciplines humanistes que s’emmarca dins els discursos cientifistes de la contemporaneïtat. La història ha estat objecte de desconstrucció i anàlisi des de diferents perspectives, revelant-se la seva construcció ideològica com a narrativa per a fonamentar les societats seguint guions polititzats, enfront de la insistència constant de legitimació valent-se del seu suposat rigor científic basat en dades empíriques. D’acord amb la seva vocació legitimadora, la narrativa històrica tradicionalment fa ús dels llenguatges propis de la ciència, essent la cartografia un mitjà per construir visualment el guió d’uns fets. La visió que proposa un mapa és habitualment una visió zenital i totalitzadora, que pretén clarificar, donar llum i establir com a certa tota una sèrie d’esdeveniments en el territori i en el temps. Per poder traçar una sortida als processos d’invisibilització que això comporta, cal elaborar una estratègia lateral de visibilització, remapejar seguint la lògica de la memòria individual i les narratives personals. Projecte dut a terme amb la col·laboració de supervivents de la Lleva del 41 (Lleva del Biberó), mobilitzada el 1938 durant la Guerra Civil espanyola i formada per joves nascuts el 1920 i el 1921.
El debate sobre la objetividad de la historia es un elemento recurrente y común a otras disciplinas humanistas que se enmarcan dentro de los discursos cientifistas de la contemporaneidad. La historia ha sido objeto de deconstrucción y análisis desde diferentes perspectivas, revelándose su construcción ideológica como narrativa para fundamentar sociedades siguiendo guiones politizados, frente a la insistencia constante de legitimación valiéndose de su supuesto rigor científico basado en datos empíricos. De acuerdo con su vocación legitimadora, la narrativa histórica tradicionalmente utiliza los lenguajes propios de la ciencia, siendo la cartografía un medio para construir visualmente el guión de los hechos. La visión que propone un mapa es habitualmente una visión zenital y totalizadora, que pretende clarificar, dar luz y establecer como cierta toda una serie de acontecimientos en el territorio y en el tiempo. Para poder trazar una salida a los procesos de invisibilización que esto comporta, hace falta elaborar una estrategia lateral de visibilización, remapeando según la lógica de la memoria individual y las narrativas personales. Proyecto llevado a cabo con la colaboración de supervivientes de la Quinta del 41 (Quinta del Biberón) movilizada en 1938 durante la Guerra Civil española y formada por jóvenes nacidos en 1920 y 1921.
The debate on the objectivity of history is recurrent and common to other humanistic disciplines that are part of the scientistic discourse of contemporaneity. History has been the subject of deconstruction and analysis from different perspectives, revealing its ideological construction as a narrative acting as base for societies following politicized agendas, in front of a constant insistence on legitimacy using its supposed scientific rigor based on empirical data. According to its legitimizing vocation, historical narrative traditionally uses the languages of science, cartography being a means to visually build a script of events. The vision proposed by a map is usually a zenith and totalizing vision, which aims to clarify, give some light and set as true a whole series of events in space and time. In order to chart a way out of the invisibilization processes that this entails, we need to develop a lateral visibility strategy, remapping according to the logic of individual memory and personal narratives. A project developed in collaboration with survivors of the Draft of 41 (known as Draft of the baby bottle) mobilised in 1938 during the Spanish Civil War and made of young men born in 1920 and 1921.

2009